calling all angels

Era inútil demanar-te que et quedessis
perquè jo mateixa sabia que no podies fer-ho,
o potser sí... Llavors, mentre t’agafava de la mà,
vaig començar a pensar en veu alta
sense donar-me’n compte.
“Imagina’t que et quedes
i no tenim que donar explicacions a ningú,
i que no importa el temps que faci fora
mentre tingui el calor del teu cos.
I que ja no importi el que diran demà
sinó que ara estàs aquí.
No vull que agafis aquest tren,
ni que t’allunyis un sol centímetre de mi,
encara que només sigui per avui.”
Em vaig adonar de que em miraves
sorprès per el que havia dit.
“He tornat a pensar en veu alta, oi?”
Vas somriure.
Suposo que m’havia tornat boja,
però només jo sabia les ganes que tenia de perdrem en tu.
Odiava aquella distància,
la que tu i jo creàvem cada cop que un dels dos se n’anava.
Era una prova d’alt nivell per veure si aguantàvem,
i cada cop pensava que anàvem a menys, però mai era així.
“Queda’t amb mi, encara que només sigui avui...”